CAT

Cantar era una expressió habitual en mi de petita, íntima, familiar, recordo inventar cançons des de sempre, jugant. El meu pare, que havia tocat la guitarra rítmica en un grup, tocava i cantava molt a casa, té un gran bagatge musical. Tenia cançoners que en aquella època aquí venien amb les lletres traduïdes a castellà o al català, i amb les lletres originals al final. Durant la meva infància he escoltat i cantat, amb el meu pare i els meus avis, boleros, bossa-nova, música brasilera, jazz amb lletres originals i traduïdes. Sempre els vaig sentir com una cosa pròpia, familiar.

 

També teníem molts discos... els meus preferits eren Ella Fitzgerald & Louis Armstrong. Als cinc anys d'edat, recordo com escoltant al genial pianista Tete Montoliu, vaig voler amb tota la meva ànima tocar el piano. Vaig començar les classes de solfeig a l'Escola Municipal de Música del meu poble amb cinc anys d'edat, i el piano als sis. Vaig seguir aquella formació musical inicial fins als vuit o nou anys.

 

Vaig deixar el solfeig i les classes de piano, perquè en el meu interior, tot i tenir molt bones notes, no em sentia capaç de fer jazz com volia, vaig pensar que no podia. També m'agradava molt dibuixar, pintar... Vaig estudiar Belles Arts a Barcelona, on em vaig quedar a viure.

 

Allà vaig començar a anar a concerts de jazz habitualment... A casa escoltava més i més música, molt jazz, i xiulava les improvisacions, cantava els discos... Sentia de nou que aquell era i seria el meu món, i vaig decidir reprendre la meva formació musical l’any 2006. Em vaig matricular a classes de piano, però des del primer moment vaig saber que el que volia era cantar.

 

Cantar, que havia estat des de sempre una expressió natural íntima, va esdevenir la meva prioritat expressiva. Vaig passar de cantar per a mi, pràcticament a dins el meu cap, escoltant la ressonància de la meva veu dins el meu crani, a començar a aprendre com projectar la veu per als altres. La meva primera professora de cant va ser la Susana Sánchez Fortún, em va ensenyar moltes coses, però van haver de passar uns anys per a que tot el que em va transmetre fos realment assimilat. Anys en els que vaig seguir aprenent per totes les vies possibles, com sempre.

 

L'any 2012 vaig fer els meus primers concerts i gravacions professionals. Van ser de música brasilera, sobretot bossa-nova, perquè és la que sentia més propera a la meva manera de fer música i cantar.

 

El jazz ha estat sempre latent, tant pels temes, molts estàndards nord-americans que m'encanta cantar, com pel que fa a la manera d'entendre la música, com un diàleg, com una inspiració, com una gran paleta de tonalitats i ritmes amb la que crear mitjançant la improvisació.

 

Actualment canto diferents repertoris, en diferents formacions, a duet, trio, quartet, quintet... cançons precioses de música brasilera, jazz, boleros...

ESP

Cantar era una expresión habitual en mí de pequeña, íntima, familiar, recuerdo inventar canciones desde siempre, jugando. Mi padre, que había tocado guitarra rítmica en un grupo, tocaba y cantaba mucho en casa, tiene un gran bagaje musical. Tenía cancioneros que en esa época aquí venían con las letras traducidas al español o al catalán, y con las letras originales al final. Durante mi infancia he escuchado y cantado, con mi padre y mis abuelos, boleros, bossa-nova, música brasileña y jazz con letras originales y traducidas. Siempre los sentí como algo propio, familiar.

 

También teníamos muchos discos... mis preferidos eran Ella Fitzgerald & Louis Armstrong. A los cinco años de edad, recuerdo como escuchando al genial pianista Tete Montoliu, quise con toda mi alma tocar el piano. Empecé las clases de solfeo en la escuela municipal de música de mi pueblo con cinco años de edad, y el piano a los seis. Seguí esa formación musical inicial hasta los ocho o nueve años.

 

Dejé el solfeo y las clases de piano, porqué en mi interior, pese a tener notas muy buenas, no me sentía capaz de hacer jazz como quería, pensé que no era lo mío. También me gustaba mucho dibujar, pintar… Estudié Bellas Artes en Barcelona, donde me quedé a vivir.

 

Allí empecé a ir a conciertos de jazz habitualmente… En casa escuchaba más y más música, mucho jazz, y silbaba las improvisaciones, cantaba los discos… Sentía de nuevo que ese era y sería mi mundo, y decidí retomar mi formación musical en el año 2006. Me matriculé a clases de piano, pero desde el primer momento sabía que lo que quería era cantar.

 

Cantar, que había sido desde siempre una expresión natural íntima, devino mi prioridad expresiva. Pasé de cantar para mi, prácticamente dentro de mi cabeza, escuchando la resonancia de mi voz dentro de mi cráneo, a empezar a aprender como proyectar la voz para los demás. Mi primera profesora de canto fue Susana Sánchez Fortún, me enseñó muchas cosas, pero tuvieron que pasar unos años para que todo lo que me transmitió fuera realmente asimilado. Años en los que seguí aprendiendo, por todas las vías posibles, como siempre.

 

En el año 2012 hice mis primeros conciertos y grabaciones profesionales. Fueron de música brasilera, sobretodo bossa-nova, porqué es la que sentía mas cercana a mi manera de hacer música y cantar.

 

El jazz siempre ha estado latente, tanto por los temas, muchos estandars norteamericanos que adoro cantar, como por la manera de entender la música, como un diágolo, como una inspiración, como una gran paleta de tonalidades y ritmos con la que crear mediante la improvisación.

 

Actualmente canto diferentes repertorios, en diferentes formaciones, a duo, trio, cuarteto, quinteto... canciones preciosas de música brasileña, jazz, boleros...



Entrevista (febrero 2016)

por Fernanda Sampaio para la Revista BrazilcomZ (España) Num. 100 Febrero 2016 (pag. 52-53-54)

Revista BrazilcomZ (Espanha) Num.100

Fevereiro 2016 (entrevista pag. 52-53-54)